Lipsanoteca

«Les relíquies ens condueixen a Déu mateix; en efecte, és Ell qui, amb la força de la seva gràcia, dona a éssers fràgils la valentia de testimoniar-ho davant el món.

Quan l’església ens convida a venerar les despulles dels màrtirs i dels sants, no oblida que, en definitiva, es tracta de pobres ossos que pertanyien a persones en qui s’ha posat la potència viva de Déu.

Les relíquies dels sants són empremta d’aquesta presència invisible però real que il·lumina les tenebres del món, manifestant el Regne dels Cels que és dins nostre. Proclamen, amb nosaltres i per nosaltres: Maranatha – Vine, Senyor Jesús».

— Benet XVI, discurs d’acolliment als joves a l’embarcador de Poller Rheinwiesen de Colònia, 18 d’agost de 2005

Santa Anna Caterina Emmerick va ser de les poques santes que discernia les veritables relíquies de les falses. Ella assenyala, en una de les seves visions, que les esglésies i els feligresos que veneren amb fe les relíquies dels sants reben d’ells moltes benediccions i les seves esglésies romanen vives.

Veneració de les relíquies

Per a la nostra Parròquia és un honor disposar de la força de la intercessió de tants sants que, a través de les seves relíquies, ens emparen i protegeixen en cadascun dels projectes que duem a terme. L’Església Catòlica creu fermament en el poder d’intercessió dels sants que, a través de les seves relíquies, s’honren degudament, amb devoció i amb la dignitat que requereixen, estant ubicats en un lloc d’honor de l’església i en preciosos relicaris.

Des de la gran devoció que tenim, s’ha instaurat el costum, després de la celebració de la Santa Missa, de donar a venerar als feligresos la relíquia del sant del dia. Amb gran fe s’honra el sant, de manera que a través de la seva intercessió, les nostres peticions són escoltades al Cel.

Regulació de les relíquies per l’Església Catòlica

L’Església Catòlica aprova la veneració de les relíquies en el Concili de Trento (1563), en el qual es defensa la invocació als sants a través de la veneració de les seves relíquies. En la sessió XXV (3 i 4 de desembre de 1563) es va tractar el tema de les relíquies, així com el de les imatges sagrades. Per a això, va aprovar un important decret, que iniciava amb aquestes paraules:

«Mana el sant Concili a tots els Bisbes, i altres persones que tenen el càrrec i l’obligació d’ensenyar, que instrueixin amb exactitud els fidels abans de tot, sobre la intercessió i invocació dels sants, honor de les relíquies, i ús legítim de les imatges, segons el costum de l’Església Catòlica i Apostòlica, rebuda des dels temps primitius de la religió cristiana, i segons el consentiment dels sants Pares, i els decrets dels sagrats concilis; ensenyant-los que els sants que regnen juntament amb Crist, preguen a Déu pels homes; que és bo i útil invocar-los humilment, i recórrer a les seves oracions, intercessió, i auxili per aconseguir de Déu els beneficis per Jesucrist el seu Fill, el nostre Senyor, que és sols el nostre redemptor i salvador; i que pensen impíament els que neguen que s’han d’invocar els sants que gaudeixen al cel d’eterna felicitat; o els que afirmen que els sants no preguen pels homes; o que és idolatria invocar-los, perquè preguin per nosaltres, fins i tot per cadascú en particular; o que repugna a la paraula de Déu, i s’oposa a l’honor de Jesucrist, únic mediador entre Déu i els homes; o que és necedat suplicar verbalment o mentalment als que regnen al cel».

Més recentment, el Concili Vaticà II va recollir la doctrina catòlica sobre les relíquies en la Constitució sobre la litúrgia Sacrosanctum Concilium:

«D’acord amb la tradició, l’Església retre culte als sants i venera les seves imatges i les seves relíquies autèntiques. Les festes dels sants proclamen les meravelles de Crist en els seus servidors i proposen exemples oportuns a la imitació dels fidels» (Sacrosanctum Concilium, n. 111).

El Papa Joan Pau II va promulgar un nou Codi de Dret Canònic l’any 1983, dedicant una secció al culte dels sants, de les imatges sagrades i de les relíquies (cànons 1186-1190). El canon 1190 estableix que està terminantment prohibit vendre relíquies sagrades. Les relíquies insignes, així com aquelles altres que són honrades amb gran veneració pel poble, no poden de cap manera alienar-se vàlidament ni ser traslladades a perpetuïtat sense llicència de la Seu Apostòlica. Les relíquies de màrtirs i sants han de ser venerades segons les normes litúrgiques (canon 1237).

El Catecisme de l’Església Catòlica també reconeix les relíquies com a expressió de pietat al voltant de la vida sacramental de l’Església, com ara la veneració de les relíquies (Catecisme de l’Església Catòlica de 1993, n. 1674).

Tipus de relíquies

Les relíquies poden ser de tres graus:

• Primer grau — fragments del cos del sant (os, sang, etc.)
• Segon grau — objectes utilitzats pel sant (peces de roba, la seva Bíblia personal, rosari, crucifix, etc.)
• Tercer grau — objectes que han estat en contacte amb relíquies de primer grau o amb la tomba del sant

La força d’intercessió de la relíquia

Tot el poder ve de Jesús. La relíquia és venerada per la seva pertinença a un sant, no per si mateixa. Déu utilitza els seus instruments per fer miracles. Sant Jeroni afirmava clarament que no adorem les relíquies dels màrtirs, sinó que a través d’elles adorem Aquell (Déu) per qui van ser màrtirs (cf. Ad Riparium, I, P.L., XXII, 907). Sant Agustí, per la seva banda, en diversos moments de la seva obra La ciutat de Déu, presenta més bé els aspectes positius de la veneració de les relíquies, en descriure l’ús que els cristians en feien i els beneficis obtinguts de Déu gràcies a les oracions en les quals es demanava la intercessió dels sants.

---

Rvd. Mn. Felipe Simón Muñoz, rector.